Ser únic no val la pena, però aquí el tens!
"Pelis per els no-bàsics?"
"Un shockumentari" (un portmanteau de «shock» i «documentari») és un tipus de documental o programa de televisió dissenyat per provocar una resposta emocional o reaccionària extrema. Aquestes pel·lícules o emissions se centren intensament en temes sensacionals, tabú o perturbadors com la mort, la violència i el comportament estrany.
Un film mondo és un documental sensacionalista i explotatiu. Anomenats així per la pel·lícula italiana de 1962 Mondo Cane (que significa «El món del gos»), aquests pseudo-documentals tracten temes tabú, rituals culturals estranys i violència gràfica, sovint basant-se en seqüències escenificades i narracions en off dramàtiques i iròniques.
The killing of america (L'assasinat d'America)
The Killing of America, estrenada al Japó com a Violence USA, és una pel·lícula mondo de 1981 dirigida per Sheldon Renan. La pel·lícula es va estrenar a la ciutat de Nova York el febrer de 1982 i es va projectar al Festival Fantasia de 2013.
Savageland (Terra del salvatge)
Savageland és una pel·lícula de terror mockumentari nord-americana de 2015 escrita i dirigida per Phil Guidry, Simon Herbert i David Whelan, que tracta sobre la massacre d'un poble fronterer entre els EUA i Mèxic, Sangre de Cristo, que deixa tots els seus habitants morts, excepte un immigrant fotògraf aficionat que n'és acusat d'haver-la comès.
Orozco: El Embalsamador
La seva psicologia
Les pel·lícules Mondo i els documentals de xoc —penseu en Faces of Death, recopilacions de gore viral, crims reals extrems— sobreviuen íntegrament pel fet que els humans estem programats per mirar coses que ens fan por o fastig. No és un defecte moral, és biologia. El cervell tracta les imatges amenaçadores o impactants com a informació urgent, inundant-te d'adrenalina i mantenint la teva atenció atrapada. El mateix sistema que feia que els teus avantpassats s'aturessin i estudiessin un depredador és el que et fa dubtar abans de passar de llarg un vídeo d'un accident de cotxe.
La part complicada és que aquesta resposta es percep com a desagradable i atractiva alhora, i aquesta tensió és bàsicament tot el producte. La gent no ho mira perquè gaudeixi del patiment —la majoria reconeix sentir-se molestada, fins i tot avergonyida, després. Ho miren perquè la incomoditat en si mateixa és estimulant, un contacte segur amb el perill i la mort des del sofà. També hi ha un element de control: enfrontar-se a la mortitat en els teus propis termes, aturar-la i tornar-la a reproduir, dona una sensació de domini sobre una cosa que normalment és terrorífica. El gènere és, essencialment, una manera legal i socialment tolerada de mirar les coses de les quals se'ns diu que apartem la mirada — i aquesta qualitat prohibida és precisament el que fa que la gent hi torni.
Comments
Post a Comment